<Aquesta ciutat irrevocable on cada dia em desperte,

aquesta ciutat incrèdula on habiten malalts incurables>

Del poema València, de Salvador Iborra

Arribes a l'Octubre, a corre-cuita. És la nit dels XXV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Hi ha tot de cares conegudes: Manel Marí, Jaume Pérez Muntaner, un Pau Sif que porta tot cofoi nous exemplars dels llibres d'Edicions del Buc, la seua nova editorial, creada conjuntament amb Francesc Bononad i Rubén Luzón. El poeta Ramon Guillem, amb aquells ullets mig aclucats i el seu divertit posat de bibliotecari foteta i sorneguer que se la sap tota, és el primer: "xe, tu, ja en portes dos!" Gràcies, Ramon!, li dic de seguida. Riem, còmplices, i allà lluny veig més i més cares: Núria Cadenes, Toni Gisbert, Vicent Salvador, membres històrics de la Societat Coral El Micalet... I, és clar, el gran Borja Penalba, que m'abraça, em felicita i tot seguit, sense massa dret a rèplica, em diu: "Vols un negroni?" Au, va, sí, li dic, que açò no passa cada dia.

IMG-20150613-WA0015

 

Tothom parla de política: "que si Compromís ha pactat ací i allà, que com ens ho han fet passar, que jo pensava que açò no s'arreglava, que ja vorem si s'entenen..." Aquesta València que vaig deixar la nit electoral camí de Barcelona, ara, en tornar, és un lloc per a l'esperança: es respira a l'ambient...

Cares i cares, encaixades de mans, la gent que va seient, fotos i fotos i...l'acte que comença. I, quan t'arriba el torn, uns minuts abans, Ricard Peris, el teu editor, et mira mig enriolat, sota l'empara de la mirada còmplice de Nàdia Revenga, i et diu: "què, la liaràs?" I tu què li dius: home, què vols?, doncs clar que sí, home...

https://www.youtube.com/watch?v=FXI8N4AXv8M

 

Aquest premi està dedicat a la memòria de Salvador Iborra.

 

 

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar