Avui és un dia trist per a la poesia catalana, i no cal dir que per a la poesia en general. Ha mort Carles Hac Mor, una persona entranyable, sorneguera, terriblement divertida, però per damunt de tot un home bo amb qui vaig tindre la sort de coincidir en un munt de recitals. Carles Hac Mor fou el poeta del "no-jo", o si voleu, un antipoeta ("infrapoeta", com li agradava dir darrerament) que s'interrogava sobre el perquè de l'abisme del jo, que per a ell no era sinó una mena de paradoxa on només hi cabia el "no-jo". No recorde exactament quan el vaig conéixer, però estic pràcticament segur que fou a l'Horiginal, la cruïlla o col·lector de la poesia a ca nostra, i que ell, com molts altres dimecres, seia plàcidament, amb aquella mirada seua que tant m'impactava, observant el món des de la talaia de les seues incisives ulleres.

IMG-20160127-WA0001

Carles Hac Mor fou un assagista lúcid i punyent, amb un domini de la llengua catalana que amb cada gir sempre em deixava impactat, i sobretot i per damunt de tot un poeta que s'interrogà fins al perquè de la linotípia, que transitava en un món de preguntes que anaven i venien de l'entrellat de la raó i els seus antípodes, sempre capficat a trencar el vers, a desfer el poema, a destruir i construir o a l'inrevés.

Recorde com li agradava la poesia per a infants, i per això em reca enormement que, si més no que jo sàpiga, no haja escrit cap llibre específic per a ells, ja que a l'antologia Poesies amb suc, de Miquel Desclot, n'hi va incloure alguns divertidíssims, darrere dels quals s'amagava un poeta de raça que no s'acontentava a fer quatre versos carrinclons. Vegeu, si no, el poema Un carrer costerut i d'altres d'aquesta antologia: Hac Mor en estat pur. Recorde com l'estimada Laia Martínez López va llegir, precisament, aquest poema a uns alumnes meus de 4t de primària fa uns anys, i com varen riure...

Recorde també l'any que vaig portar els pares al festival Bouesia, organitzat, entre d'altres, per Hac Mor. I com varen riure amb la colla pessigolla de poetes, performers i bouetam en general de la convocatòria d'aquell any. El Carles estava mig meravellat que mos pares hagueren vingut i per a ell, que tot s'ho mirava amb una certa èpica del divertimento quotidià, va ser com una mena de fita o culminació en tota regla: els poetes porten els pares!

P1010325

                              Carles H. Mor al costat de "Lo Teixidor", el mític cantaor de jotes, durant la Bouesia 2008. (Foto: Carmen Martí)

Anys després, quan compartíem alguna conversa en què es parlava de la Bouesia, sempre aprofitava per dir-ho: - Oh, mira si la Bouesia és important que fins i tot van venir els pares de l'Andreu Galan! Tant és així que, si fa no fa, cada vegada que passava un temps de no veure'ns em demanava com estaven. I, és clar, mos pares, després d'haver-lo conegut, també em demanaven per ell de tant en tant...

És per això que sempre el recordaré enriolat i trapella, com aquella vesprada a Àger (Lleida) en què, en el marc d'una trobada de poetes, mentre sèiem tots al voltant d'una taula  es dedicava a fer trucades perdudes d'amagatotis a la Catalina Girona i alhora a fer el desentés com si ell no haguera estat. Xe, com un xiquet.

Bona sort en el teu nou viatge, Carles, els que encara som ací et trobarem molt a faltar.

P1010334

                                                                        Carles H Mor amb el poeta Javier Caballero. Bouesia 2008. (Foto: Carmen Martí.)

 

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar