Portada de Cansat de diumenges<Les armes de foc: els llibres de versos.>

    Sonets i aforismes, versos mètrics i sense, bot i trampolí, seny i rauxa, foc i cendra. Cansat de diumenges (labreu Edicions, 2009) és el meu primer poemari. Hi trobareu moltes veus, moltes maneres. El llibre és fruit de molts i molt recitals, de l'oralitat i la textualitat: s'hi barregen moltes maneres de fer, tot i que una mateixa veu...

<Mossegue el vers com el cuir l'epilèctic.>

    Segons Marc Romera, editor de Labreu edicions: La seva insultant joventut (en el moment de la publicació tenia 29 anys) contrasta amb el perfil quasi clàssic dels seus poemes. Primer se’ns presenta amb un seguit de sonets, on és capaç de demostrar el seu domini de la llengua i del ritme per escampar-se, després, en intensitats introspectives que afloren en una visceralitat quasi estellessiana, no és casualitat que Estellés sigui un dels seus referents més importants i un dels poetes sobre els quals Galan s’ha dedicat més a investigar. Sembla que Galan deixi per més endavant el moment per a l’experimentació i la destrucció, coincidint amb el mestre Foix en què abans de destruir cal construir i demostrant, d’aquesta manera, com ho van demostrar un Miró, un Picasso, un Rothko o qualsevol dels grans artistes del segle XX, que primer cal saber pintar bé i demostrar-ho, i que la revolució ja vindrà per si sola. I tot i així, aquesta revolució, aquesta joventut que rebenta, esclata no en la forma sinó en el contingut d’aquests poemes, a voltes vitalistes fins al límit, a voltes destructius i nihilistes, però sempre fascinants.

Editorial: La Breu Edicions