L’any 2011, al voltant de l’òrbita del 15M i dels greus fets de Plaça Catalunya, arran d’un recital de protesta que hi vam fer un grapat de poetes, va créixer la idea de crear un llibre on es canalitzara tota la impotència que sentíem. Aquest llibre és una mostra de poemes al voltant de la llibertat i, sobretot, la ràbia que patírem i que patim contra l’oligarquia i una classe política que, sens dubte, cada vegada ens representa menys i menys. La gràcia del llibre és que els autors no especifiquem quin és el nostre poema, de manera que no es pot saber, llevat de si se’n coneix l’estil, l’autoria dels textos. Us deixe dues pistes. Jo hi tinc dos poemes: un parla de banderes; l’altre del gris, la individualitat i els altres...

Ningú no ens representa - La ciutat invisible