Portada Qui no sap riure no sap viure

Romanços i cançons, raps gastronòmics, enverinalles amb molta tralla, arbres imaginaris, pollastres poetastres, aranyes pissiganyes, pins que rapegen, puces casadores, aquelarres secrets... Heus ací 21 poemes per a infants de totes les edats, amb l’eix comú de la rialla i la diversió, on es barreja el sentit de l’humor i la cultura popular amb un tracte exigent del vers i les paraules.

El recull s'adreça a tots els públics: des de Cicle inicial de primària fins a Secundària. No té edat i les té totes alhora. Llegeix-ne un fragment.

   Qui no sap riure no sap viure és un llibre escrit des de la il·lusió de mostrar als infants un ventall de bones raons per capgirar l'ordre de la realitat i veure el cantó positiu de la vida. L'esperit del recull pren força en la cultura popular: dites, embarbussaments, cançons, amb poemes que beuen de l'antigor i alhora participen de l'actualitat.

 Hi trobem poemes surrealistes com Bouesia, declaracions d'amor rimades, com la de Romanç del vell pollastre, aquelarres orquestrats per bruixes amb olor de pet, endevinalles amb molt de suc, un vampir que sorprén el metge quan aquest li diu que li vol curar l'anèmia...i sobretot unes ganes inacabables de mirar-se la realitat des del joc d'infants. Un joc que, entre d'altres, és sobretot joc lingúístic: el de la creació.

    L'esperit d'aquesta obra és mostrar la poesia com una vessant de la literatura on la creativitat pot expressar-se de moltes maneres, amb molts registres. A escriure versos, a deixar-se arrossegar pel bressoleig de la rima, se n'aprén rimant, sí, però també llegint, deixant-se encomanar per "la cançoneta" que el vers porta implícita i que tan subtilment ens engrunsa quan el diem en veu alta.

¿O no cantàvem de xicotets, escagarrinats de por, quan ens feien pujar a la cambra a estendre la roba? Diuen que qui canta els seus mals espanta. I, és clar: qui no sap riure no sap viure!

    Aquest llibre porta a dins una "música", una manera de fer que beu de la tradició i amb la qual es pretén que els infants vagen confegint l'esquelet del text poètic: el seu text. ¿Com volem, si no, que la poesia puga passar la pallola de l'adolesència quan, sens dubte, el passotisme inherent a la "malaltia" dels que fan la travessia pel desert vers el món dels adults s'endú tantes coses per davant? Cal nodrir la infància de poesia, car tot allò que s'estima quan s'és infant, mai no s'oblida i es queda amb nosaltres per a tota la vida. 

Qui no sap riure no sap viure ha guanyat el 10è Premi Atrapallibres i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

    Fins fa uns anys els infants, tal i com ha dit Miquel Desclot, feien un salt poètic al buit amb dues úniques parades antagòniques: botaven del Sol solet de la infància més primerenca, al Sol i de dol (i amb vetusta gonella) del clàssic J.V.Foix. I s'ha acabat el bròquil: la poesia serà dels infants o no serà. 

Qui no sap riure no sap viure!, Andana Editorial (2014) és un recull de poemes per a infants de 6 a 6000 anys escrit per Andreu Galan i Martí (Alboraia, l’Horta, 1980), amb il·lustracions de Luis Demano (Alacant, 1976). Perquè el viure, com el riure, no s’ensenya: s’encomana.