<La mare em deia que, essent criatura, 
va bressolar-me una dona de Llers. 
Suau embruix que en mi encara perdura, 
em prenc la vida com si fos en vers.>
 
Carles Fages de Climent 

 

Una mica músic, un poc pallasso, un xic somiatruites i, sobretot, poeta i rapsode. Escric poesia per a “adults”, però també per a granotes, ocells, muntanyes i xiquets.

Sí, sí: poesia. Una substància estranya, aquesta, de magnituds i proporcions immesurables i indeterminables, però amb capacitat per somoure el seny i l’esperit. Sempre he sentit una inclinació especial cap al text en vers, això és, aquell que es vehicula amb la rima i les recurrències del llenguatge poètic. Ningú no m’ho ha ensenyat, això: m’ho vaig trobar un bon dia i des de llavors sempre m’ha acompanyat. És a dir, que com li passava al mestre Fages de Climent, jo també “em prenc la vida com si fos en vers” o, com deia el gran Joan Vinyoli, “segrego, de vegades, poesia”.

La poesia m’ensenya a entendre’m millor, a esperar-me millor, a tenir paciència amb el món. Una novel·la es llegeix i s’acaba: rarament s’hi torna. La gràcia de la poesia és que al poema (al bon poema!), com a aquell riu d’antany, sempre s’hi torna, sempre hi trobes sorpreses i noves significacions: missatges vedats a la primera lectura que, posteriorment, apareixen màgicament setmanes, mesos o anys després. Ara bé, el més important de tot és tenir la paciència de llegir-la, car aquesta madona vol un temps que actualment ens és pres a tothora. La poesia és a la vida el que el temps a la paciència.

Un dia em va ballar el cap i el trencaclosques va fer "clac":

<La realitat és un incendi. La poesia consisteix a preservar-ne les flames>

Vaig estudiar Magisteri d’Educació Musical i Filologia Catalana. Actualment sóc mestre de primària i combine aquesta feina amb recitals per escoles, biblioteques, instituts i allà on em demanen. Em fan por la majoria dels animals, però m’apassiona la natura. Fa uns anys em van commoure uns poemes escandits per uns nens de 7 anys i vaig decidir que volia fer el mateix: vaig començar a escriure poesia per a infants. Un temps després, interessat per mostrar les produccions poètiques de les escoles de primària a tot el país, vaig cofundar la revista digital de poesia infantil www.pissiganya.cat

Fins a la data, he publicat dos llibres de poemes: Cansat de diumenges, labreu Edicions, 2009 i el llibre de poesia infantil  Qui no sap riure no sap viure. Andana Editorial, 2014, guanyador del 10è Premi Atrapallibres i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. He estat antologat en Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, 2008) i a Tibar l'arc. Una mirada a la poesia valenciana actual (Tria llibres, 2012). També he participat en el llibre col·lectiu Ningú no ens representa (Setzevents, 2011) Actualment tinc en preparació l'àlbum il·lustrat El fantasma Pixallits, amb Andana Editorial.

Activitat

He recitat com a poeta convidat al festival de poesia de les terres de l’Ebre Bouesia. Els meus poemes han estat treballats per alumnes de l’ESO de la zona Badalona sud dins el cicle Badapoesia en les edicions dels cursos 2009/10 i 2010/11. He participat, entre d’altres, dins el cicle Poesia als Barracons del curs 2010/2011; a la 2a trobada de poetes per la pau d’Agramunt; cicle Tocats off, de Manresa; Paraules al claustre, a Vilafranca del Penedès; Poesia als parcs; Setmana de la poesia de Barcelona; Primavera poètica (la Garriga);  Versos lliures (Granollers); Mamaterra Biocultura (València); He recitat a les escoles: Àngels Garriga (BCN); Font d’en Fargas;  Escola Rel;  Institut Icària;  Institut escola Turó de Roquetes; EOI de Badalona; Escola Vallgorguina.

Aparicions en mitjans de comunicació